ARBORICULTURA
En arboricultura es bo aplicar els preparats mitjançant quatre tècniques segons el cas:
Emplastre: Aprofitant les lenticel.les de l'escorça es pot elaborar un emplastre a base de pols d'argila, femta de vaca madura i l'extracte fermentat convenient (ortiga, amb consolda és una gran combinació) i es fixa a l'arbre amb vena de guix. Passats uns 3 mesos es pot retirar i si cal, canviar-lo per un altre. Aquest sistema és molt útil quan hi ha poca transpiració: carències diverses, problemes radiculars... etc.
Injecció al tronc: es realitza a molt baixa pressió i és una operació que requereix temps, doncs sovint cal injectar quantitats que volten el litre/arbre. Va molt bé per que el producte és ràpidament i completa assimilat, i permet fer altres feines mentre es realitza el tractament. Molt indicat per a injeccions de bioestimulants, preparats fungicides o per a arbres amb carències. Personalment no m'agrada la ferida que causa, però li reconec la inmediatesa.
Tècnica de la sitja enterrada: Es tracta d'enterrar un recipient porós enmig d'un bassal d'argila (a fi i efecte de que les arrels de l'arbre hi vagin). El recipient s'omplena del preparat que es desitgi i les arrels en disposen lliurement. Quan la sitja estigui buida es torna a omplenar. Aquest sistema és molt indicat per a arbres que crònicament necessiten una empenta, així estalviem ferides al tronc o els elevats costos dels tractaments aèris. En càmpings, per exemple, permet efectuar el tractament sense molestar els clients.
Fumigació: El menys usat. En arbres petits funciona, però en arbres grans es perd molt de producte.
Per la gran varietat de malures que els arbres poden presentar se'ns fa molt dificil determinar aqui tractaments concrets, es decidèixen després de diversos estudis. En qualsevol cas son tendents a ajudar l'arbre a complir els seus processos vitals i a activar el seu sistema de defensa, amb això n'hi acostuma a haver prou.
JARDINERIA
Els jardins i moltes zones verdes son nínxols ecològics propers a l'equilibri, ja que d'elles se n'extreu relativament poca biomassa. En aquestes condicions el més indicat és el manteniment actiu de les funcions vitals de les plantes, en especial del sistema de defensa, sovint inoperant a causa de adobs i pesticides químics, o de la pobresa genètica de les plantes que es fan servir. Es bò combinar-hi esmenes dirigides a millorar la vida microbiana al sòl.
La norma general és "banyar" el jardí amb una barreja de preparats adequada, amb una base d'ortiga, tot amarant les plantes i el sôl en el seu conjunt.
Els tractaments es fan en dosificacions variablers, entre el 3% i el 7%.
- Gespes: extracte d'ortiga i consolda al 7%, mensual, després de la sega.
- Massissos florits: extracte de consolda al 7%, mensual.
- Arbustos i tanques vegetals: ortiga i cua de cavall al 5%, 6-7 cops l'any.
- Trasplantaments: mulleu les arrels amb extracte d'ortiga abans de sembrar. En arrel nua podeu fer una lletada (en un cubell barregeu una mica d'argila amb extracte d'ortiga pur i hi suqueu les arrels. Sembreu després).