Quan observo un arbre o una planta, parteixo de tres factors que considero fonamentals: la seva identitat, el seu entorn i el que esperem d’ella.
La identitat és allò que la planta porta amb ella: la seva genètica, les seves característiques i el seu potencial. Ens indica què podem esperar d’un determinat individu i també quina capacitat té per adaptar-se a unes condicions concretes.
L’entorn és tot allò que l’envolta i condiciona el seu desenvolupament:l’entorn físic, bioquímic, també, la història de les intervencions que ha rebut.
Finalment, hi ha les expectatives. Què volem d’aquell arbre? Potser que creixi, que recuperi vigor, que suporti millor la sequera… o simplement que es mantingui sa durant molts anys.
La meva feina consisteix a buscar la millor correspondència possible entre aquests tres factors.
Moltes vegades, una plaga, una malaltia o un procés de decaïment no són tant el problema en si mateix com l’expressió d’un desequilibri previ.
Conèixer l’arbre abans d’intervenir
Per entendre un arbre necessito conèixer la seva història.
Com es va plantar? En quin sòl? Quines intervencions ha rebut? Ha patit compactacions, podes, obres, períodes de sequera o canvis en el seu entorn? Què ha passat al seu voltant durant els últims anys?
També observo el sòl i la vegetació que acompanya l’arbre.
Les plantes espontànies que creixen al seu voltant són, ben interpretades, una font d’informació molt valuosa sobre les condicions del lloc: disponibilitat d’aigua, característiques del sòl, fertilitat, compactació i altres factors que poden ajudar-nos a entendre què està passant sota terra.
Quan cal, aquesta observació es complementa amb anàlisis específiques.
En el cas dels arbres, també cal tenir en compte la seva seguretat estructural. Si hi ha indicis de risc, estudio l’estructura de l’arbre i, quan és necessari, la qualitat de la fusta i el seu estat intern.
I què volem aconseguir?
Un cop entès l’arbre o la planta i el seu entorn ens podem ajustar a l’objectiu.
Pot ser:
• afavorir la capacitat natural de defensa;
• millorar la fructificació;
• augmentar la resistència a la sequera;
• reduir la incidència d’una plaga o malaltia;
• o simplement aconseguir que l’arbre funcioni millor en les condicions en què viu.
Aquests objectius poden requerir actuacions sobre l’entorn —millorar el sòl, gestionar l’aigua, aportar matèria orgànica, utilitzar encoixinats balsàmics, etc.— però també poden requerir estimular determinats processos fisiològics de la pròpia planta.
Ajudar la planta a activar els seus propis recursos
La planta disposa de sistemes extraordinaris per adaptar-se, defensar-se i respondre als diferents tipus d’estrès.
El meu treball amb els preparats vegetals busca afavorir aquests processos propis de la planta, respectant la seva fisiologia i les seves possibilitats reals.
No es tracta simplement d’aportar una substància des de fora, sinó de intentar crear les condicions perquè la mateixa planta pugui expressar millor els seus mecanismes de defensa, adaptació i recuperació.
Per això elaboro preparats vegetals a partir de plantes, seleccionant-ne les matèries primeres i les formes d’elaboració en funció de l’objectiu que busquem.
I finalment, intervenir respectant la biologia de l’arbre.
Evito intervencions agressives o que no siguin coherents amb la biologia de l’arbre, és a dir: no faig tractaments químics ni perforo la fusta amb endoteràpia.
Aquesta és la mirada que he anat construint al llarg dels anys: una combinació d’observació de camp, arboricultura, fisiologia vegetal i experiència amb preparats vegetals.